“Ha passat una cosa extraordinària”. Així va ser com li vaig comunicar a les meves companyes que ens anava a visitar Sergi *Durbà. Per a entendre-ho, hem de començar pel principi.
La Generalitat Valenciana ens va fer arribar un llibre titulat “Els *nostres *festes”, una recopilació de les festes més destacades de la Comunitat Valenciana. Em va semblar un recurs interessant per a treballar amb l'alumnat en classe de valencià, més tenint en compte que en el nostre periòdic de “*Els *Escolars” tenim una secció titulada *Tradició i Cultura.
En fullejar-ho descobrim que apareixia el *Misteri d’Elx. L'escrit començava així: Tres *tresors *distingeixen Elx de la resta del *món. Tres: la Dama, el *Palmerar i el *Misteri. Totalment cert. A continuació, parlava que El *Misteri i el Palmerar tenien reconeixements UNESCO. I llavors pensem que alguna cosa que fa també especial a Elx és ser l'única ciutat del món amb tres reconeixements UNESCO. Un d'ells, el nostre, el Centre de Cultura Tradicional Museu Escolar de *Pusol.
Era la situació perfecta per a treballar amb l'alumnat aquestes coses que no surten en els llibres de text i que es recorden sempre. Per què no li escrivim un correu electrònic a l'autor del llibre, Sergi *Durbà?. Després de parlar-ho amb Isabel, la directora de l'escola, els vaig fer la proposta a la classe de 5è i 6è i a Noemi, la mestra que col·labora en les sessions de valencià.
La nostra intenció era clara, que Sergi vingués i ens conegués. Amb el temps, un aprèn que el respecte pel treball de les altres persones és fonamental i que el que a primera vista sembla una cosa, realment és una altra. I aquest era el repte, fer veure al nostre alumnat que una situació que a simple vista pogués semblar una discriminació, una fallada en la nostra contra, en definitiva, una ferida per al nostre orgull i el nostre ego, realment, no era així. I tant que no era així.
Enviem la nostra invitació i ràpidament Sergi ens va contestar, aquí va ser quan va començar l'extraordinari. Després de reunir-me amb Rafa, el director executiu del museu, i amb Isabel, preparem un dia completíssim, que no podria haver estat així sense la col·laboració del nostre alumnat, protagonistes principals d'aquest projecte.
Vam fer la visita guiada, li ensenyem a trenar palma blanca, a jugar al *tanganillo… I parlem, molt: sobre la nostra escola, sobre el seu institut, la família, les tradicions, pobles d'allà, pobles d'aquí… Tenia aquesta sensació rara, que és extraordinària, d'acabar de conèixer a algú i, és com si el coneguessis de tota la vida.
Va ser un dia fantàstic, per a recordar.
Us animem que llegiu la visió de Sergi de la seva visita, no té desaprofitament: http://costumaridurba.blogspot.com/2020/12/museu-escolar-de-pucol-elx.html.

Autor: Raül *Egío, *mestre del col·legi.